Researcher Identity Development
La supervisió de la tesis doctoral.
Com prevenir i encarar problemes i incidents?
La trajectòria doctoral
-
La trajectòria doctoral es divideix en 5 fases, cadascuna associada a determinats processos i productes, que poden i haurien de solapar-se entre elles.
-
La formació doctoral i, en especial, el rol del supervisor ha d'evolucionar durant la trajectòria i ajustar-se a les característiques, reptes i out-puts específics de cada fase.
Inici del doctorat
Defensa
1
Fase
Pre-Doctoral
Fase
Inicial
Fase
Intermitja
Fase Final
Fase
Post-doctoral
3
4
5
Aprovació PR
Finalitza la recollida i anàlisis de dades
2
Període de prova
Disseny i escriptura PR
Compartir expectatives i propòsit
Primeres col·laboracions
Cronograma detallat
Col·laboració projecte / article
Presentació grup recerca i doctorands
Elecció membres Comissió Seguiment
Constitució equip supervisor
Primera conferència
Cronograma detallat
Revisar expectatives i propòsit
Primer article peer-review
Estada
Elecció tribunal
Career Development
Cronograma detallat
Transferència coneixement
Definir futures col·laboracions
Assaig
Defensa
Redacció últims apartats tesis
Inici Career Development
Nous gèneres, p. e. sol·licitud fons per la recerca
Articles
Conferències
Estratègies per a un procés doctoral exitós
Compartir expectatives:
-
Les expectatives dels supervisors i dels doctorands sovint són força diferents. Cal parlar explícitament i negociar la relació i les expectatives.
Reunions de supervisió:
-
Freqüència: mínim una reunió cada 15 dies.
-
La finalitat i el format de les reunions no ha de ser sempre la mateixa.
-
Les reunions no les hem de fer únicament per valorar els productes, sinó també els processos.
-
Podem fer reunions col·lectives o individuals.
-
Tant supervisor com doctorand hem de treballar abans i després de la reunió. Això fa que les reunions siguin més productives.
-
Abans: clarificar dubtes i el procés seguit per resoldre’ls. Definir els punts a tractar.
-
Durant: Prendre notes o registres (els diaris); mostrar les solucions explorades; planificar els passos a seguir.
-
Després: Fixar i compartir els acords.
-
-
La supervisió ha d’evolucionar d’una relació diàdica a una relació comunitària: involucrar altres membres de l'equip.
Hem d‘oferir feedback més enfocat a les estratègies que a les solucions; als processos que als productes:
-
Què has fet (davant d’un dubte, problema)?
-
Quines solucions has explorat? Per què?
-
Com ho has fet?
-
Has pensat en...?
Instruments pedagògics
Journey Plot
Aquesta eina es pot utilitzar en diferents moments del procés de la trajectòria doctoral. En cada moment, el seu ús pot respondre a objectius específics diferents:
-
Inici del doctorat. En etapes inicials del procés doctoral, el Journey Plot es pot utilitzar per a generar i negociar concepcions, representacions i expectatives sobre la tesi, les tasques, rols i responsabilitats de cada actor, compartir fites i construir la relació entre director i doctorand. En aquest cas, es pot realitzar el Journey Plot retrospectivament, sobre la trajectòria prèvia de l’estudiant, i/o de manera prospectiva sobre la previsió i expectatives de la trajectòria durant el doctorat.
-
Fases intermitges. En etapes intermitges, l’eina es pot fer servir com a instrument d’avaluació formativa, compartir significats de les experiències viscudes fins al moment, donar feedback a l’estudiant sobre el seu procés i desenvolupament, revisar i ajustar expectatives, objectius i fites, redefinir rols i responsabilitats i regular les estratègies d’afrontament de les experiències.
-
Final del procés de doctorat. En l’etapa final del doctorat, el Journey Plot es pot emprar per a fer una valoració del procés i extreure’n conclusions, però també per a planificar la trajectòria professional de l’estudiant, identificar i discutir opcions i generar i negociar expectatives sobre el seu futur professional.
Network Plot
Referències bibliogràfiques i recursos web
Amundsen, C., & McAlpine, L. (2011). Doctoral Education: Research-Based Strategies for Doctoral Students, Supervisors and Administrators http://doi.org/10.1007/978-94-007-0507-4_3
González-Ocampo, G., & Castelló, M. (2017). Writing in doctoral programs: examining supervisors’ perspectives. Higher Education, 1-15. https://doi.org/10.1007/s10734-017-0214-1
Kobayashi, S. (2014). Learning dynamics in doctoral supervision (doctoral thesis). University of Copenhagen. Department of Science Education.
Kobayashi, S. (2017). Framing doctoral supervision as a formative assessment. ESERA Conference, Ireland.
Paré, A. (2017). Re-thinking the dissertation and doctoral supervision / Reflexiones sobre la tesis doctoral y su supervisión. Infancia y Aprendizaje, 40(3), 407–428. http://doi.org/10.1080/02103702.2017.1341102
Pyhältö, K., Stubb, J., & Lonka, K. (2009). Developing scholarly communities as learning environments for doctoral students. International Journal for Academic Development, 14(3), 221–232. http://doi.org/10.1080/13601440903106551
Pyhältö, K., Vekkaila, J., & Keskinen, J. (2015). Fit matters in the supervisory relationship: doctoral students and supervisors perceptions about the supervisory activities. Innovations in Education and Teaching International, 52(1), 4–16. http://doi.org/10.1080/14703297.2014.981836
McAlpine, L. (2013). Doctoral supervision: Not an individual but a collective institutional responsibility. Infancia y Aprendizaje, 36(3), 259–280. http://doi.org/10.1174/021037013807533061
McAlpine, L., & McKinnon, M. (2013). Supervsion - the most variable of variables: Student perspectives. Studies in Continuing Education, 35(3), 265–280. http://doi.org/10.1080/0158037X.2012.746227
Sala-Bubaré, A., & Castelló, M. (2017). Exploring the relationship between doctoral students’ experiences and research community positioning. Studies in Continuing Education, 39(1), 16-34.
"Journey Plot helped us to retrospectively capture the most significant experiences in the doctoral studies of our participants, place them in time and get a sense of their trajectory. In turn, the Communities Plot instrument promoted students’ reflection and detailed description of their scientific network and their relationships with the different significant agents. Moreover, they are valuable tools for raising students’ awareness about their PhD experience"
Sala-Bubaré & Castelló (2016, p.16)
Descarrega’t l'article Doctoral Supervison.
"supervision should be conceptualized as a collective institutional responsibility that calls for explicit educational and curricular consideration; it should not be individually improvised, but rather be the result of thoughtfully structured curricular support for the student and supervisor."
McAlpine (2013, p.259)